1. La sensació és d’estancament. Com si el conflicte s’hagués anat convertint en normalitat i tothom s’hi anés adaptant. Parles amb els diferents actors de l’escena política i ningú sap imaginar com evolucionarà a curt termini. Llavors, per sortir de l’atzucac, comencen a brollar les solucions imaginatives: que si el “ momentum ” -tòpic recurrent de l’independentisme davant un paisatge tan ennuvolat- pot arribar en qualsevol instant; que si l’epifania europea està a punt de fer-se carn, encara que cada cop hi hagi menys motius per confiar-hi; que si la dimissió del president com a protesta quan hi hagi sentència judicial.