Fa un any de la proclamació de la República que no va arribar ni a ser un paper. D’aquell divendres m’han quedat gravades les imatges dels diputats a l’escalinata del Parlament. Rictus forçats d’alegria que es transformaven en rigidesa facial. Hi havia plena consciència de la impossibilitat que el ritual tingués eficàcia jurídica. Qui volgués donar via lliure a l’optimisme de la voluntat, podia consolar-se pensant que presenciava l’acte germinal d’una República que arribarà qui sap quan.