Ja fora hora que l’independentisme comencés a dir les coses pel seu nom. Cada vegada que algú marca tímidament diferències surten veus escandalitzades exigint unitat, quan el que l’escenari ens mostra són lluites mal dissimulades per l’hegemonia. I és el més normal del món, perquè es vulgui o no s’ha entrat en una altra etapa en què inevitablement els diferents grups recuperaran vida pròpia, i en algunes coses es trobaran i en d’altres estaran en desacord.