Segurament és imprescindible per alimentar la dinàmica amic-enemic que està en el rerefons de la política. Si no, no s’explica que, fins i tot en el mercadeig postelectoral, estigui sempre en l’horitzó la demonització de l’adversari, i, per tant, la discriminació entre enemics principals i secundaris. Un exemple. Pedro Sánchez porta setmanes marejant el personal amb la seva investidura.