1. Els dolents. Deia Kenneth Arrow que “la confiança és la institució invisible de la societat”. La confiança és fruit del contacte, però també del reconeixement de la nostra condició vulnerable. Només si som conscients dels nostres límits, és a dir, si acceptem que ens necessitem els uns als altres, podem teixir complicitats. És de la incertesa que sorgeix la possibilitat d’entendre’s.