La primera pandèmia de la globalització ha servit per ressuscitar un vell conegut: l’estat nació. A l’hora de la veritat, amb l’aparició d’una amenaça directa a la salut de cada cos, l’estat nació ha emergit com el lloc natural per organitzar la resposta al virus, enquadrar la ciutadania i generar les dinàmiques de por i confiança necessàries perquè tothom sigui bon minyó i acomodi el seu comportament a les ordres i consignes, per desproporcionades que puguin semblar.