1. Inquietud. Sabem realment on som? Aquest cap de setmana he estat a París. Era una vertadera festa de resurrecció. Poques vegades he vist tanta gent al carrer i tan pocs estrangers. Els parisencs han decidit que ja era hora de tornar a omplir bars i botigues (que cada cop tanquen més tard). Un miratge? El govern austríac, amb tota solemnitat –i per boca de la ministra de Defensa, Klaudia Tanner–, anima la ciutadania a preparar-se per a una gran apagada, que donen per segura a mitjà termini. Si Àustria se sent amenaçada, deu haver-hi raons perquè ens hi sentim tots. És signe del temps: no aconseguim sortir del present continu, la distopia apareix en escena de manera recurrent, per dir-nos el que els poders no volen reconèixer: els mecanismes de governança global fallen i, així, només podem afrontar el futur amb inquietud. Àustria ens ha posat la por al cos. I a França ha retornat el debat sobre l’energia. Macron està decidit a apostar fort per la nuclear veient les amenaces que venen. Puja el soroll de fons.