1. Assimilació. “L’assimilació és una manera d'integrar que reclama el control cerebral dels reflexos més arcaics”. Així explica Éric Zemmour, en el seu darrer llibre, França no ha dit la seva última paraula, la seva via per resoldre la tràgica situació del seu país: “L’existència del poble francès està en perill”. “No podem suportar dues civilitzacions en territori francès”. I es presenta ell mateix com èxit de la teràpia per expurgar els orígens: “Jo soc un jueu d’Algèria crescut en un barri perifèric de París a qui l’herència familiar i les lectures han transformat en francès de la terra i dels morts”. És de fet una reformulació del gran reemplaçament que predicava el seu col·lega Rénaud Camus. L’assimilació (fins a forçar els que venen d’altres llocs a renegar del seu passat, és a dir, a deshumanitzar-se) i, com a lògica conseqüència, un estat fort sotmès al poder executiu. “Tenim contrapoders que han esdevingut poders, és a dir, la justícia, els mèdia, les minories. Hem de retirar el poder a aquests contrapoders”.