El 26 de juny del 1979, Raymond Aron i Jean-Paul Sartre, deixant enrere trenta anys d’enemistat, es van presentar junts al Palau de l’Elisi per demanar al president Giscard d’Estaing que intervingués per salvar els boatpeople, els vietnamites que, després de la retirada de l’exèrcit americà, arriscaven la vida per fugir del nou règim comunista. Els acompanyava André Glucksmann, que al seu llibre Une rage d’enfant explica que Giscard els va provocar la més absoluta perplexitat quan els va preguntar: “De què fugen?” A l’escalinata del Palau, Raymond Aron li va dir a Glucksmann: “Han oblidat que la història és tràgica”. I, ja al cotxe, Sartre va expressar la mateixa sensació, “encara que en termes més vius, més terrenals i més feridors”. ¿Giscard ho havia oblidat? O no volia saber-ho?
↧