1. El model. Fa deu anys l’economista Daniel Cohen descrivia així la paradoxa central del nostre temps: “L'economia és cridada a assumir la direcció del món en un moment en què les necessitats socials migren cap a sectors que tenen dificultats per inscriure’s en la lògica mercantil. La sanitat, l’educació, la recerca científica i el món d’internet formen el cor de la societat postindustrial. Cap entra en el motllo econòmic tradicional. Mentre la creativitat humana és més elevada que mai, l’Homo economicus s’imposa com un trist profeta, un esgarriacries dels temps nous”. És la descripció de l’impàs a què ha portat el triomf del model neoliberal i que fa que estiguin a l’ordre del dia els dubtes sobre la seva compatibilitat amb la democràcia.