Junts formalitza ara el trencament de l’acord pel català, que de fet no va durar ni una tarda. Feta la foto, feta la trencadissa. S’havia arribat a una entesa raonable amb el PSC i comuns que marcava una via adequada a la lògica del moment en què estem. Però no és aquesta, la qüestió. Les causes dels embolics de l’espai sobiranista són d’una altra naturalesa. En part, conseqüència de viure sota una coartada: l’apel·lació permanent al “si fóssim independents...” que fa de les quotes de poder l’únic horitzó estratègic. “Si fóssim independents tot aniria millor”? Potser sí, però no ho som ni hi ha cap raó objectiva per pensar que ho siguem a curt termini.
↧