1. El final de l’escapada. En la política abunden els personatges amb més vanitat que orgull. I la vanitat és frívola i ofusca els que n’han fet la seva manera d’estar en el món, mentre que l’orgull és exigent. Si en un primer moment els pot ajudar a créixer de manera ràpida enmig de la trama d’interessos i promeses que forja l’escena política, tard o d’hora els acaba deixant en evidència, incapaços d’entendre o de preveure la seva pròpia desventura. Tenim aquests dies un exemple canònic d’aquest deliri tan humà, massa humà, que té, això sí, la virtut de confirmar que la política no és aliena a les misèries humanes, ans al contrari: sovint les estilitza i les converteix en icona.