1. Abstenció. Tots sabem que els titulars busquen guerra fins i tot allà on no n’hi ha. La primera volta de les eleccions legislatives de França ha estat llegida com si la unió de l’esquerra, articulada per Mélenchon, estalonés el president Macron. És ben cert que Ensemble i Nupes (hi ha marge per fer broma sobre aquesta manera tan ensucrada de batejar les coalicions polítiques) pràcticament han empatat en vots –entorn del 26 per cent–. Però no podem ignorar les regles del joc, i França té un sistema electoral majoritari a dues voltes, escassament representatiu, amb l’objectiu de posar al servei del president –la pedra angular del règim– una àmplia majoria de parlamentaris (quan la dinàmica va afavorir l’oposició es va inventar la cohabitació). De manera que, havent fet el mateix resultat a la primera volta, després de la segona, Macron i els seus poden tenir fàcilment cent diputats més que l’esquerra. I l’extrema dreta de Le Pen, amb el 18 per cent dels vots a la primera volta, difícilment tindrà gaire més de 25 diputats sobre 577.