La supèrbia encapçala la llista dels pecats capitals de la tradició eclesiàstica. Les autoritats catòliques eren tan fines en la definició de les passions humanes com brutals en la seva repressió. El diccionari de l’IEC defineix amb contenció la supèrbia: “1. Excessiva estima de si mateix amb menyspreu dels altres. 2. Desig immoderat de la pròpia exaltació”. Sentint Laura Borràs deixant anar el seu jo ferit, assenyalant els col·legues que la van retirar de la presidència del Parlament com a “diputats vestits de jutges hipòcrites” o dient que els que l’ataquen “hauran d’embrutar-se les mans si la volen matar”, es fa evident que el factor humà –i amb ell les passions de l’ànima– té molt a veure amb qualsevol conflicte, també en política.