1. Escletxes. Des de la crisi del 2008 s’ha anat trencant el totalitarisme de la indiferència, que intentava fer virtut del desprestigi de la política i convertir-nos en simples comparses d’unes oligarquies econòmiques, polítiques i fins i tot mediàtiques. No es tracta de grans mutacions en els equilibris de poder, però sí de la introducció d’alguns factors de complexitat. Sembla com si s’obrissin algunes escletxes en el núvol de pessimisme fruit de les fractures econòmiques i culturals generades en la mutació del capitalisme industrial al financer i digital, de l’impacte ja innegable del canvi climàtic i de la por a la guerra que ja afecta la mateixa Europa.