1. Londres. Què s’ha enterrat a Londres? Una reina? Una època? La desmesura d’un ritual que estira l’estètica dels temps de les monarquies absolutes, la voluntat de fer-ne un esdeveniment universal i irrepetible com a testimoni de la singularitat britànica, i l’assistència massiva dels líders convidats carreguen de significacions un moment que sembla irrepetible. Elisabet II se’n va després d’haver presidit la caiguda en pendent de la influència del Regne Unit al món, reduïda al mínim amb el Brexit. La sortida de la Unió Europea és un cas ben singular d'automutilació: la renúncia a una quota important de poder –l’enorme influència que Londres tenia en les institucions europees, amb uns professionals hàbils com ningú en la gestió de la complexa maquinària de la Unió– com a preu d’un moviment d’autocomplaença patriòtica.