El soroll de les darreres setmanes al Congrés de Diputats, amb l’extrema dreta desencadenada (masclisme obliga) contra la ministra Irene Montero, i amb el PP ensenyant el nas per no perdre pas, ha tornat a dur a les portades la crispació i els límits del debat parlamentari. A més de la tasca legislativa, als Parlaments els correspon el ritual de la representació de la ciutadania. El principi de la democràcia és el de la meitat més u, i això fa que la dinàmica política tendeixi inevitablement a la polarització, expressada tradicionalment en la divisió dreta/esquerra, que seria com una certa metàfora de les societats del capitalisme industrial –allà on estat nació i democràcia es van trobar– estructurada sobre l’oposició burgesia/proletariat, avui desbordada per les mutacions dels sistemes econòmics.