Al millor caricaturista li hauria costat dibuixar un rostre que definís tan bé l’estat d’ànim del partit socialista com el de Javier Fernández, el seu líder provisional: ulls espantats, rictus de timidesa, aire de fatiga amb el cap enfonsat entre les espatlles, aspecte taciturn. I és difícil trobar una millor icona del caràcter sadomasoquista de certa política que Antonio Hernando: sàdics són els que van encarregar al portaveu del “no és no” la defensa de l’abstenció.