1. L’aliança. Després d’una, l’altra. El PP, per molt que el seu líder dissimuli amb la seva natural tendència a les frases tèbies, va entregant presidències de Parlaments autonòmics a Vox. Ja va començar fa un temps a Castella i Lleó, ara la seqüència continua: Balears, Aragó, País Valencià i el que vindrà, sempre amb personatges retrògrads que recorden els orígens nacionalcatòlics i feixistes de la dreta espanyola. Semblava que el PP se n'havia distanciat i que amb el temps s’havia anat acostant a les dretes democràtiques europees, però ha estat suficient l’inquietant canvi de corrents ideològics que circula per l’atmosfera política del continent perquè el PP oblidi la contenció democràtica i Feijóo i els seus construeixin tota mena de ponts amb l’extrema dreta. Fins al punt que qui ha volgut marcar perfil i una mica de distància, l’extremenya María Guardiola, ha hagut d'abaixar el cap i seguir el camí que ha marcat qui mana.