1. Debat. Els debats electorals són el moment litúrgic de la campanya electoral, però cada cicle que passa es descoloreixen una mica més. El president sortint, Pedro Sánchez, i l’aspirant –els seus ja diuen president entrant– Núñez Feijóo el van dur a la mínima expressió. Era difícil trobar una sola idea inesperada, un sol senyal atractiu en aquell bullit, carregat d’interrupcions i amb un ús sense límits dels recursos més tronats: xifres que no es demostren, interrupcions permanents, i molt bla, bla, bla. De manera que va ser determinant l’estat d’ànim de cadascú, i aquí va fallar Pedro Sánchez. No sé si el retir que es va imposar durant el cap de setmana el va relaxar excessivament, però estava en escena com si encara no hagués sortit de casa. I es va trobar amb un rival inesperat, com si, de cop, dins l’home sense atributs precisos de què Feijóo ha fet estil s’hagués despertat la determinació de qui se sent a tocar de l’objectiu. I es van invertir els papers.