Llevat d’alguna trobada ocasional anterior, la meva relació més continuada amb en Joan Culla ha estat tardana, fruit de la coincidència a la junta del Cercle d’Economia, a partir de 2011, sota les presidències de Josep Piqué, Antón Costas i Juanjo Brugera. No van ser temps fàcils –foren els moments culminants del procés català–. I em va impactar la fermesa, la serenitat i el respecte amb què en Joan es va manifestar en els moments més delicats. Sempre buscant entendre’ns. Des de llavors m’he anat formant un retrat d’en Joan com d'una persona d’ordre, una paraula sovint devaluada i que jo utilitzo en el seu millor sentit.