Quan s’escolta un polític sempre s’ha de distingir entre el gratinat i el que s’amaga dins del caneló. I massa sovint ens deixem endur per les aparences i després venen les sorpreses i les frustracions. Perquè és evident que tota tàctica té dues raons: forçar l’adversari, fins a fer-lo descavalcar, i neutralitzar els aliats –que no ens pugin a sobre–. La moció aprovada per Esquerra i Junts concentra l’esperit d’aquesta manera de fer. Esquerra no vol quedar massa timorata davant de Junts, que necessita apujar el to per tapar els desequilibris interns. I, mentrestant, l’independentisme a la baixa.