“Si triomfa l'amnistia, aviat no hi haurà espanyols”. Aquesta frase forma part de la rèplica en absència que la presidenta Isabel Díaz Ayuso va fer al president Pere Aragonès, al Senat. ¿Tan dèbil és l’espanyolisme que depèn de la repressió? ¿Un simple gest reconciliador –quan ja s’han pagat prou penes– posa en perill la condició patriòtica dels espanyols? Tots sabem que els nacionalismes necessiten la dramatització. I quan és lluita indissimuladament pel lideratge patriòtic, com fa Isabel Díaz Ayuso, les paraules gruixudes s’escapen de la boca. Embolica que fa fort. I tots sabem també que el nacionalisme, com tota creença, és un imperatiu que està per sobre de les persones i no pot deixar escletxes ni donar senyals de debilitat. Una sola dissidència qüestiona el dogma. Per això tot patriotisme viu de la construcció de la figura del traïdor. No hi ha discurs més perillós que el que s’eleva per sobre de la realitat. I allà se situa Isabel Ayuso: criminalitzant l’amnistia com un gest de lesa pàtria en un intent de legitimar qualsevol repressió, encara que sigui a costa de ridiculitzar la condició dels espanyols.