Després de tant de rebombori, després d’entretenir el personal amb el vell recurs de crear unes expectatives d’acord imminent per fer-se valer generant una nova frustració, el resultat de l’acord PSOE-Junts es redueix a quatre conclusions: la llei d’amnistia, l’ampliació de la participació directa de Catalunya en les institucions europees, la investidura de Pedro Sánchez i l’estabilitat de la legislatura. La resta del document deixa clares les diferències, allò en què no es pot cedir per no esverar la pròpia parròquia, i amb una imprecisa definició de la figura d’un mediador internacional. L’acord arriba allà on tothom sap que hi ha els límit del possible. ¿Era necessari allargar tant el procediment?