1. Perill. Ara Javier Milei a l’Argentina i qui sap si, d’aquí a un any, Donald Trump als Estats Units. Els senyals són inquietants. A un cantó i l'altre, Europa inclosa, l’autoritarisme postdemocràtic segueix fent camí. I és una amenaça real per a les democràcies liberals: hi va haver un temps en què als països llatinoamericans que intentaven fugir del control de Washington se’ls sotmetia per la via del cop d'estat militar. Ara sembla que és l’hora dels populismes, la desmesura que s’apropia del malestar de la gent amb promeses sense sentit que capitalitzen el desconcert ciutadà pels canvis radicals en el pas del capitalisme industrial al financer i digital. Un temps de profundes mutacions que deixen molta gent en fora de joc i amb un sentiment d’abandonament que els fa sensibles a les sobreactuacions del populisme, això sí, sempre amb la pàtria com la realitat transcendental que ho justifica tot. Inclús prometre, com fa Milei, la dissolució dels ministeris de Sanitat i Educació: tot en mans del capital privat.