1 . UN TEMPS. Castro és l’última icona d’una època que s’havia tancat definitivament el 1989: l’era de les revolucions. Ha mort quan el que representava ja estava amortitzat. La seva figura ja fa temps que era fantasmagòrica. Però la seva desaparició segella la fi de l’ideal revolucionari. La revolució com a assalt als cels, com a culminació de la lluita d’unes classes subalternes dirigides per una avantguarda il·luminada per derrocar els poderosos i canviar el món, amb la violència com a instrument purificador.
↧