1. Soroll. La visita de l’histriònic president argentí Javier Milei a Espanya ha aixecat molt soroll. Un personatge que només fent equilibris sobre la brega permanent es pot aguantar dret. La falta de respecte a les normes i convencions és la seva manera d’estar al món i de fer creure a la gent que està canviant les coses per al seu bé, tot i que el que fa és una destrossa més en un país ja prou trasbalsat. Des d’aquesta mentalitat, viatjar per primera vegada com a president a un país sense acordar una visita de cortesia amb el cap d’estat i amb el president del govern forma part de la necessitat de fer-se notar a cada passa, confirmant la feblesa psicològica que amaguen sovint aquests personatges amb vocació totalitària. Les seves paraules agressives contra el president Sánchez i la fotografia amb el president de la patronal, Antonio Garamendi, i representants d’importants empreses inversores argentines –¿com és que no s’ho van pensar dues vegades?– ha augmentat el soroll. I ha fet que els seus protagonistes sortissin ràpidament a desmarcar-se de les maneres de fer del personatge. Fins i tot el PP, que es va deixar endur pel reflex automàtic d’aplaudir qualsevol crítica a Sánchez, ha hagut de fer una rectificació ambigua. Resultat: Sánchez troba material per capitalitzar durant la campanya de les europees. El PP vol i dol i deixa que Vox guanyi espai per continuar fent soroll.