1. Enemics. Cada cop fa més la sensació que l’encegament dels enemics de Sánchez, i en té bastants, l’acabarà salvant, com ja ha passat altres vegades. Sembla com si els seus rivals, els de lluny, els de prop (en especial la ressentida vella guàrdia socialista) i els del PP de Feijóo, no hagin entès el joc del personatge. I és prou elemental: anticipar els moments de pausa, buscar la distensió, que és on se sol arribar quan les relacions de forces no estan prou decantades, i prudència a l'hora de buscar punts de trobada. Des que va arribar, Feijóo s’ha limitat a la desqualificació permanent, sense entrar a fons en el debat ideològic i polític, fins al punt que en campanya electoral es va negar a anar a un debat que podia ser decisiu, en un ridícul exercici entre la frivolitat i la inconsistència.