1. Aturar el gir reaccionari. Les eleccions europees van de veritat, i sembla que a la ciutadania li costa assumir-ho. La geografia nacional encara pesa molt, i pensar la Unió com un espai compartit de sobirania política té un deix fantasiós. Tanmateix, a cada nova elecció ens hi juguem més. I aquest cop la prova és d’envergadura. En termes polítics, el vot serà un test sobre el poder de l’extrema dreta a Europa i la seva capacitat per arrossegar la dreta liberal conservadora tradicional. I el que estem veient, com una premonició, és que algunes veus de la dreta de sempre estan donant senyals per preparar el blanqueig del neofeixisme a mesura que els va prenent espai. I tampoc sembla que l’agenda de la dreta inclogui possibles aliances de contenció amb sectors de l’esquerra. Clar i net: l’extrema dreta ja no és una opció condemnada als marges i aspira a consolidar i ampliar el poder que ja ha aconseguit als Països Baixos i a Itàlia. I a la dreta convencional ja se li ha escapat alguna picada d’ullet, fins i tot per part d’una figura tan representativa com Von der Leyen.