En política, sembla que hi ha moments que no hi ha límits a la indecència. El PP fa temps que està verbalment desbocat. La figura de Feijóo va a pinyó fix: ni idees, ni propostes, la desqualificació permanent de l'adversari i els acudits generalment sense gràcia per desacreditar-lo. Però no em podia creure que anirien tan lluny com aquesta darrera setmana. Miguel Tellado, empleat del partit per a les tasques de verbalisme salvatge, ha portat al límit el desvergonyiment –amb la manifesta complicitat dels seus caps– en utilitzar els retrats de víctimes del terrorisme d’ETA contra el govern. Un exercici inaudit de frivolitat, d'insensibilitat i de misèria moral que ha provocat la justa indignació dels familiars i amics i de bona part de la ciutadania. Tot s'hi val en la seva lluita pel poder fins i tot utilitzar els morts. I el més greu és que no s’ha sentit entre ells ni una veu que demanés perdó o sentis vergonya. I tot per encobrir una decisió seva que ara ens volen vendre com un error involuntari: haver votat a favor de la llei que estableix la possibilitat que els anys de presó complerts en presons estrangeres computessin amb els que s’han complert aquí.