“Gràcies, Déu, pel president Trump”. El ministre d’Urbanisme nord-americà va obrir així la primera reunió del nou govern amb música d’acompanyament de tota la tropa. Si fos creient em semblaria una blasfèmia. En qualsevol cas, és una miserable declaració en honor d’un personatge que es creu amb dret a tot. Ha arribat al poder de la mà de Déu: és intocable. I qui s’atreveixi a qüestionar-lo quedarà assenyalat eternament. En el país més avançat en termes de desenvolupament econòmic i tecnològic, presumpta avantguarda de la humanitat, encara és possible tractar els ciutadans com a criatures i apel·lar a la mística d’un ens superior per sotmetre’ls als capricis dels que se senten amos del món.