1. Moda bèl·lica. Ara toca parlar d’armament. És el darrer crit de la política europea. I la presidenta Von der Leyen exhibeix una proposta de finançament per comprar armes de 800.000 milions d’euros amb un orgull insòlit. És lògic que Europa s’armi en el moment actual en què no és paranoia creure que hi ha una confluència russo-americana per rebregar l'espai incòmode que hi ha entre les dues potències (i amb la Xina a l’aguait). Els fem nosa, i ens n'hauríem d’alegrar, perquè vol dir que som algú. I, al mateix temps, hem de ser capaços de crear consensos entre nosaltres per avançar, és a dir, per demostrar com, malgrat una pluralitat de doctrines, la convergència sobre les prioritats d’un moment és possible. Però això requereix una grandesa política que va escassa entre un personal polític que massa sovint no va gaire més enllà de la picabaralla de cara a les xarxes.