1- Empatia. L’èxit del papa Francesc enllaça amb els desajustos del moment present. Primer pontífex americà, venia de lluny i va voler marca distàncies amb la cúria romana, aquells que es creuen propietaris del negoci i recorren als més gastats models de poder per seguir competint per l’hegemonia de la representació de Déu entre els cristians. Malgrat que la seva trajectòria venia dels sectors més conservadors de l’Església argentina, Bergoglio va captar la necessitat d’acostar-se a la gent, de mirar als feligresos i no només a la cúria, guardiana d'uns modes i maneres cada cop més desgastats i allunyats del carrer. La seva aportació l’expressa la seva cara: ha estat un rostre que inspirava més complicitat, més acompanyament que intransigència i que buscava l’encontre amb la gent per la via de les seves preocupacions més que no pas per la transcendència dels valors superiors del creient. És la clau del seu èxit –que fa que avui se l’acomiadi pensant en les seves formes de proximitat, molt més que en l’adoctrinament i la promesa.