1 . AUTOCOMPLAENÇA. Al llarg de l’any passat, a mesura que els ciutadans europeus i els americans contradeien reiteradament amb els seus vots els designis dels que ocupen els poders, es va anar desempolsant un vell arsenal de paraules com a cordó de seguretat dels que manen. Dues han fet especial fortuna, fins al punt de ser distingides com a paraules de l’any: el populisme, etern recurs que no té cap virtualitat descriptiva sinó purament desqualificadora (en el cas espanyol ha permès a Rajoy seguir governant, perquè ha convertit en tabú qualsevol aliança amb el sobiranisme o amb Podem); i la postveritat: a aquestes altures de la història, adonar-se que en el comportament dels humans s’hi barregen raons, sentiments i una economia del desig molt complexa és descobrir el Mediterrani.