“No heu sentit a parlar d’aquell home boig que a plena llum del migdia encenia una llanterna, corria pel mercat i cridava sense parar: «Cerco Déu! Cerco Déu!»?” Així comença l’aforisme 125 de La gaia ciència de Nietzsche. Davant les rialles i la incredulitat dels que l’escolten, l’home boig diu: “Déu ha mort! Déu roman mort! I som nosaltres qui l’hem mort”.