Tabú: allò que no es pot tocar. La fragilitat de les institucions humanes és tan gran que el tabú és sovint el ciment que les aguanta. Què seria de les religions si Déu no fos tabú? Si es pogués parlar-hi, interpel·lar-lo o donar-li visibilitat, no aguantaria tres dies. La seva força rau en la seva inaccessibilitat. Si fos susceptible de ser exposat s’acabaria el misteri sobre el qual se sosté tot l’edifici. La justificació del tabú és la irracionalitat: allò que la raó no pot explicar. Que és una manera de fer-ho inaccessible a la racionalitat humana. D’aquí l’espontània tendència a convertir en tabú tot allò que trontolla.
↧