1. Una tendència inquietant. Diu Jürgen Habermas que “avui, com demostra la pandèmia, la consciència bascula cap a un estat defensiu”. Fa temps que constato una tendència inquietant: és cada cop més habitual que en les converses (familiars, amb amics, entre col·legues, en qualsevol àmbit de relació) sorgeixin referències a un futur autoritari com un destí gairebé inevitable. A vegades són comentaris en termes d’anàlisi de relacions de forces i dels desequilibris de poders i amb voluntat de buscar vies per superar l’amenaça de l’autoritarisme postdemocràtic, però sovint contenen una dosi preocupant d’assumpció fatalista, com si la democràcia estigués al final del camí.