Que les dues ànimes del govern espanyol -socialistes i podemites- s’hagin posat d’acord amb la patronal i els sindicats per pactar la reforma laboral vol dir que s’ha entès que com més abast i suport tingui un projecte més viabilitat pràctica tindrà. El que passa és que en una cultura política construïda sobre la lògica de l’amic i de l’enemic un pacte d’aquest tipus encén automàticament la reactivitat. I, un cop el soroll s’ha engegat, apareixen per tots cantons els que hi veuen l’oportunitat de treure profit del conflicte. La reforma laboral era una de les banderes del govern de coalició. Sota el lideratge de Yolanda Díaz, la part més esquerrana del govern ha demostrat una capacitat d’adaptació que no se li atribuïa. I a l’altre cantó Antonio Garamendi ha sorprès una part dels seus col·legues que no poden reprimir el ressentiment de classe quan veuen instal·lada al poder gent diferent.
↧