1. Més boira. Encara sota l’espessa boira del covid pesant sobre els nostres caps, de sobte la paraula guerra, que porta més que cap altra l’angoixa incorporada, recorre Europa. I la ciutadania ho acusa. De cop, la pandèmia ja no és tema únic de les converses amb amics i coneguts: i tu creus que hi haurà guerra? Sembla inversemblant, però les imatges dels tancs russos prop de les glaçades fronteres d’Ucraïna desvetllen les angoixes. Certament, la història ens ensenya que quan hi ha tensions entre les potències i pugnes pel control de determinats territoris la guerra es pot desencadenar per petits esdeveniments inesperats. I, per tant, pot semblar agosarat dir que no n’hi haurà. Però em sembla que hi ha poc risc d’equivocar-se. No hem de fer gaire memòria –va passar fa ara fa vuit anys (febrer-març del 2014)– per recordar que Rússia es va cruspir Crimea i el món occidental no va disparar un sol tret. Com tampoc van fer res quan va sotmetre Txetxènia. Seria gaire diferent si s'annexionés la regió del Donbass, que de fet ja controla?