1. Desconfiança. Diu el politòleg italià Piero Ignazi que “els partits polítics han esdevingut agències parapúbliques sordes a les necessitats dels ciutadans”. ¿Els partits són un factor determinant en la crisi de les democràcies liberals? És cert que són organitzacions molt piramidals, que han generat un personal burocràtic molt característic, autèntics professionals de les querelles de casta, que tendeixen a posar distància amb la ciutadania creient que així donen valor a la seva funció. I és cert també que transfereixen una idea de la política com a espai impenetrable entregat a la lluita entre l’amic i l’enemic (el de casa i el de fora) que genera una imatge permanent de confrontació, que té en la vida parlamentària el seu ritual però que deriva amb massa facilitat cap a ridícules querelles que es fan insuportables quan el malestar creix i la gent ho veu com un espectacle aliè a les seves necessitats.