Una conferència de Joan B. Culla sobre l’ús del passat per governar el present, il·lustrada amb exemples de la construcció dels estats nació moderns, em va confirmar els límits de les doctrines polítiques que busquen la legitimació en el futur, com és característic dels moviments revolucionaris anomenats progressistes. No n’hi ha prou amb la gran promesa perquè la pràctica inevitablement la degrada i la confiança es converteix en frustració. No es pot creure eternament en allò que és inabastable, per molt que vingui legitimat per un discurs amb pretensió científica, sigui el materialisme històric o les lleis inexorables de l’economia.
↧