1. Desorientació. El bon polític és aquell que és capaç de transmetre la sensació que va un punt per davant i, per tant, que té la situació controlada sense fugir de la realitat. El retorn del rei emèrit a Espanya ha generat una imatge de desgavell –el cim de l’Estat trontolla– que probablement no és tant fruit de la frivolitat d’un irresponsable com de la desorientació general en què ha entrat la vida política. Que el nen Felip VI és incapaç de plantar cara al papà Joan Carles fa temps que ho sabem. El papi ha decidit venir a passar uns dies al seu aire, ha organitzat la festa amb els seus amics, ha confirmat que està convençut que no té res de què excusar-se i ja ha deixat establert –escrit en la nota oficial de la Zarzuela– que no tardarà a tornar per sempre. Diuen que el rei està molest, però no fa res. Pedro Sánchez i el PSOE expressen el seu disgust, però tampoc fan res. I Alberto Núñez Feijóo aplaudeix l’exhibicionisme de l’emèrit. Tanta negligència potser té una virtut: que el final de la monarquia s’acosti.