Àlex Font, en un article en aquest diari , explicava com el PSC s’està posicionant com el partit de les elits barcelonines. Em sembla que és un bon exemple de la crisi de les socialdemocràcies (i ho dic en plural perquè les diferències entre les nòrdiques i les llatines han estat sempre substancials), que, desenvolupades en el capitalisme industrial, tenen dificultats per sobreviure en l’actual capitalisme digital que està canviant la naturalesa de les seves bases socials i l’està desdibuixant i, en molts països, fins i tot arraconant.