Parlem de justícia, un poder que genera temor i un punt de misteri, perquè disposa de la capacitat punitiva amb un llenguatge deliberadament obscur i uns mecanismes de formació i promoció interna molt corporatius. L’independentisme ha guanyat una petita batalla de més valor simbòlic que conseqüències efectives. El Comitè de Drets Humans de l’ONU diu que la justícia espanyola va “violar els drets polítics” de Junqueras, Romeva, Rull i Turull “al suspendre’ls de les seves funcions públiques abans de ser condemnats”. L’independentisme en fa justificadament bandera –poc és molt en les circumstàncies actuals– malgrat que les conseqüències pràctiques de tot plegat es limitin a l’efecte que aquesta resolució pugui tenir sobre el Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg. I JxCat devalua la notícia utilitzant l’argument de l’ONU pel cas Borràs, que no hi té res a veure. Una cosa és una decisió judicial i una altra l’aplicació d’un reglament del Parlament en casos de processament per corrupció. A alguns els costa mirar més enllà del propi nas.
↧