Des del 2012 fins al 2017, el president Rajoy va tenir cinc anys per fer alguna cosa. Per exemple, per afrontar políticament el desafiament independentista. No va fer res. No vull entrar en especulacions sobre si va ser simplement indolència o estratègia. Però el fet és que va anar passant el temps; el conflicte, lluny d'apaivagar-se, creixia, i el govern espanyol va acabar delegant la responsabilitat en el poder judicial. Rajoy no se’n sortia: que ho resolguin els jutges. Un problema polític es convertia així en un problema judicial, amb totes les conseqüències conegudes. Entre elles, fer aflorar un alt grau de politització de la justícia, que no és que fos desconegut, però que ha situat la judicatura al centre de l’escena política, fins al punt que la negativa a la renovació dels seus alts càrrecs s’ha convertit en una crisi central de la legislatura. Tot plegat té un efecte clarificador: s’ha fet evident que la justícia espanyola està altament polititzada. És bo saber-ho, però no és una bona notícia perquè qüestiona seriosament l’equilibri de poders.
↧