1. L’entorn. Aquesta setmana va de pressupostos i de cimera hispano-francesa. Per què la política s’arrossega tant? Salvador Illa, amb aquest rictus patidor que el caracteritza, va allargant l’aprovació de pressupostos amb excuses cada cop més banals. Ja està, ja ha demostrat que té capacitat per influir i condicionar. Per què seguir retardant un acord que no tindrà valor pels tres compromisos desarrollistes d’incerta realització que Illa hi fica amb calçador, sinó pel fet que la Generalitat pugui arrencar l’any amb normalitat de gestió? ¿O és que el tempta l’embolica que fa fort i somnia en unes eleccions anticipades? Sembla que, abans de dir sí, cal generar unes quantes fotografies amb cara de decepció. Per què és tan complicat fer les coses fàcils en política?