Si el que pretenia Vox confiant a Ramón Tamames la moció de censura contra el president Sánchez era fer soroll, ho està aconseguint. Però a qui acabarà afavorint? Realment genera decepció i sorpresa que una persona que va destacar en la lluita antifranquista es posi en mans dels hereus del dictador per fer l'última aportació a la política de la seva vida. Potser és, com deia Umberto Eco, perquè el món és rodó i els extrems es toquen, o perquè les economies del desig són molt complexes i hi ha moments en què s’està disposat a tot per rebre reconeixement vingui d’on vingui, o senzillament perquè les trajectòries vitals porten sovint per camins confusos. En tot cas, malgrat que amb la filtració del discurs de Tamames creix la sospita que a Vox li podia sortir el tret per la culata, aquest episodi és rellevant per dues qüestions.