1. La visita. L’estel·lar visita del president xinès Xi Jinping a Moscou és transparent. Les imatges que ens mostren els dos personatges junts no dona lloc a dubtes. Potser la diferència d’alçada hi influeix, però la mirada, el rictus bucal de condescendència, la posició corporal –recte l'un, encongit l’altre– deixen clar que, per molt que Putin pugui demanar, Xi Jinping és qui disposa. És evident que està aprofitant una guerra que ell no ha buscat però que li obre espai per fer créixer les seves aspiracions a gran potència. Mentre Rússia s’està esprement més enllà del que és raonable en un conflicte que és expressió d'una decadència difícil de revertir, Xi Jinping li perdona la vida i l’utilitza com un esglaó més per apuntalar la seva força. Ara falta veure què és capaç d’aconseguir, sempre mirant de reüll als Estats Units. Si trobés una via que condueixi a un final ordenat de la guerra nihilista de Putin, Xina hauria pujat a un alt nivell com a potència, posant a prova els americans, obligats a acceptar un nou escenari de la governança mundial.