1. Amenaces. Pot ser que, en part, sigui per l’impacte de l’embolic francès que no para, però tinc la sensació que el Primer de Maig, en diversos llocs d’Europa –també aquí–, ha pujat sensiblement de to, amb menys ritual festiu i més pulsió reivindicativa. Fa la impressió que els sindicats han entès que han d’activar la seva connexió amb la ciutadania. I en el cas català i espanyol han apostat per la qüestió salarial. Quan els preus de les coses bàsiques pugen i les grans corporacions –unes sense vergonya, d'altres amb la boca petita– exhibeixen excel·lents resultats, restablir les prioritats és bàsic. Ho va dir ja fa molts anys Karl Polanyi: “El mercat és omnívor i transforma de manera implacable en mercaderia la terra, el treball i el diner fins que la base de la vida social queda destruïda”. És bo, doncs, jerarquitzar els problemes. I és feina de les forces progressistes combatre les fal·làcies.