“La cultura és des de sempre, congènitament, un instrument de control social o polític social quan fa falta”, escrivia Rafael Sánchez Ferlosio. D’aquí la importància de l’actitud crítica per al progrés de la cultura. Per una banda, col·laboradora necessària dels projectes de dominació simbòlica i de control social, començant per la reafirmació conservadora de l’ordre establert. Però, d’altra banda, l'única que és capaç de desmuntar i fer evolucionar els sistemes simbòlics de dominació que articulen les relacions de poder en una societat i, per tant, d’obrir noves perspectives de canvi. Amb el benentès que el happy end no existeix. I que tota promesa de salvació és una impostura.